El Mètode Mèziéres és una tècnica de fisioteràpia que es basa en la correcció de la postura i la reeducació del moviment a través de l’estirament muscular. A continuació, es presenten diferents casos reals en els quals s’ha aplicat amb èxit aquest mètode per tractar diverses patologies i millorar la qualitat de vida dels pacients. Cada cas té les seves particularitats i necessitats específiques, però tots ells comparteixen l’objectiu comú de restablir l’equilibri postural i biomecànic del cos per reduir el dolor i millorar la funcionalitat.
A través d’aquests casos pràctics, es posa de manifest la versatilitat i eficàcia del Mètode Mèziéres com a recurs terapèutic per abordar diverses condicions músculoesquelètiques i millorar la qualitat de vida dels pacients.
Primer cas
La S és una noia de 42 anys que ve a ESFISIO per un problema de cervicàlgia recurrent -mal de cervicals- i també de cefalea pràcticament diària. Es realitzaen 4 sessions de Mètode Mézieres. Aquí tenim l’evolució del tractament.
Abans:
- Flexió de genolls.
- Pèlvis en retroversió i desplaçament del bloc pèlvic endavant.
- Rectificació de la columna lumbar.
- Espatlles tancades i caigudes endavant.
- Cap “caigut” endavant / mirada al terra.
Després:
- Genolls més rectes.
- Pèlvis en posició neutre.
- Augment de la lordosis lumbar fisiològica.
- Espatlles posicionades a la línia mitja del cos.
- Cap aixecat / mirada endavant.
Després de les sessions de tractament s’aconsegueix que la cervicàlgia sigui inexistent i les cefalees es redueixin a una o dues mensuals. Acutalment la pacient està realitzant sessions de Mètode Mézières de manera puntual com a manteniment del cos i prevenció.
Abans
Després
Abans
Després
Segon cas
En P és un senyor de 66 anys que ve a ESFISIO per un problema de bruxisme. Al observar la seva postura i l’estat de les cadenes musculars s’observa que hi ha un excés de tensió generalitzat a tot el cos, associat també a freqüents quadres d’ansietat. L’excés de tensió de la musculatura mandibular, a conseqüència del bruxisme, provoca un augment de la tensió crani-cervical que es transmet a tot el cos. Això, juntament amb hipertreball de la musculatura respiratòria, degut a l’ansietat, l’hi ha provocat un hipertò muscular generalitzat. Després de la primera sessió de Mètode Mézières s’observen grans canvis
Abans:
- Projecció cap endavant de tot el cos.
- Zona de màxima càrrega plantar situada al terç de davant dels peus.
- Tensió de braços que provoquen colzes flexionats.
- Caiguda d’espatlles endavant.
- Mirada dirigida al terra.
Després:
- Cos situat a la línia mitja central.
- La càrrega plantar està més repartida per tot el peu.
- Braços més estirats i situats més enrere.
- Espatlles i pit en obertura.
- Mirada hortitzontal.
A banda dels canvis físics que són evidents, el pacient experimenta una gran sensació de relaxament després de la sessió. En aquest cas, l’objectiu del tractament és disminuir el to muscular per proporcionar benestar i relaxació al pacient i, d’aquesta manera, reduir l’impacte corporal que poden tenir el bruxisme i l’ansietat.
Tercer cas
La C és una noia de 47 anys que ve a ESFISIO per un problema de tendinopatia a l’espatlla E. Observant la seva postura corporal s’observa que hi ha un tancament important a la zona escapola-humeral i un augment de corba dorsal que provoca un desajustament de les cadenes posterior i anterior que li comprimeix el tendó provocant, a la llarga, aquesta tendinopatia. Després de la primera sessió de Mètode Mézières, s’observen alguns canvis importants.
Abans:
- Obertura excessiva de les cames.
- Recurvatum de genolls – el genoll es dobla enrere-.
- Bloc pèlvic desplaçant endavant.
- Cifosis dorsal -augment de la corba dorsal de l’esquena-.
- Rotació interna d’espatlles.
- Mirada dirigida a terra.
Després:
- L’obertura de les cames continua, igual que el recurvatum dels genolls. Això s’haurà de treballar específicament.
- Bloc pèlvic més aprop de la línia mitja.
- Cifosis dorsal disminuida de manera important.
- Rotació externa d’espatlles amb obertura de l’espai pectoral.
- Cap posicionat més aprop de la línia mitja del cos.
- Mirada endavant
Aquest cas s’ha continuar treballant de manera específica però es mostra d’exemple per obervar com un desajustament corporal pot provocar una patologia i com despés d’un treball d’estiraments globals el cos pot arribar a modificar-se de manera evident.
Abans
Després
